Les estrelles
Sense cap mena de dubte, el cantant de Minnesota viu un dels millors moments de la seva carrera. El seu estat de salut i les seves actuacions per encàrrec --una de les més rellevants el va portar davant el Papa-- han reforçat un dossier de premsa que ha viscut èpoques de vaques flaques. I per si no n'hi hagués prou, l'any passat va editar un dels millors discos de la seva carrera, un Time out of mind que hauria de justificar per si sol una assistència massiva a la seva actuació. Ara que, com ja tothom suposa, Bob Dylan cantarà el que vulgui i fugirà d'Escalarre com un esperitat.
The Verve Jarvis Cocker (foto) va compondre Do you remember the first time? pensant en una matussera nit de sexe festivaler i va estrenar Sorted for E's and wizz als prats de Glastonbury. Els festivals i Pulp ja són com germans de llet, encara que Cocker sempre tracti aquests esdeveniments amb un distanciament cínic. La presentació de This is hardcore retorna als escenaris espanyols un grup intel.ligent, àcid i implacable amb la ploma, i musicalment molt embriagador. Els seus dos discos anteriors, His'n'hers i Different class , els han situat més enllà de l'injuriat brit-pop .
Ningú no donava un duro per The Verve. Ni tan sols el mateix Richard Ashcroft. Així que després de dos discos --A storm in heaven i A northern soul -- va dissoldre el grup. Noel Gallagher, admirador del grup, va compondre Cast no shadow en homenatge al talent d'Ashcroft i aquest, donant-se per al.ludit, va reduir la quantitat d'estupefaents per hora i es va centrar en la composició d'un nou disc. Urban hymns va ser saludat com un dels millors del 1997. Cançons com Bittersweet symphony , Sonnet i The drugs don't work carregaran d'emoció el seu debut espanyol.
Un animal de festival
La fera de Detroit és un valor segur. Els seus 51 anys no són cap obstacle per escenificar tot un ritu de rock visceral i epidèrmic que ja va deixar marca a la primera edició del festival, posant en evidència els artistes més joves. No importa que no presenti material nou, i que el seu últim disc continuï sent Naughty little doggie (1996), ja que aquest camarada de David Bowie tornarà a imposar la seva fibrosa presència al repertori més llegendari del killer rock, amb els clàssics de The Stooges en primer lloc: TV eye, Search and destroy, I wanna be your dog ... Història viva
Copyright © 1998 Ediciones Primera Plana S.A. Grupo Z