Escalarre

El tercer Doctor Music Festival va tancar ahir amb "un balanç econòmic clarament negatiu", en paraules de Neo Sala, responsable de la mostra, i un descens de públic de 5.000 persones. Tot i així, l'organització va destacar "l'altíssim nivell artístic" i "la resposta entusiasta d'un públic fidel", alhora que va anunciar de cara a l'any 1999 una edició reduïda "en què la qualitat no en quedarà ressentida".

El festival, amb un pressupost de 400 milions de pessetes aquest any, n'ha recaptat 320 a través de la venda d'entrades i encara espera conèixer l'abast del dèficit, que bé podria pal.liar-se parcialment amb els ingressos procedents de bars i merchandising . "Per sort, la calor ha fet que la gent consumís molt als bars. Per això, no es podrà fer una valoració definitiva fins que no coneguem aquestes dades", va dir el responsable del festival.

L'organització assegura que serà possible mantenir la qualitat reduint costos. "La partida d'artistes és només un terç del pressupost, i pot mantenir-se sense problemes. Però pagarem menys si reduïm el terreny que cal llogar i no contractem més dutxes de les que es necessiten per a 20.000 persones", va indicar.

El millor del sud d'Europa

Segons el parer de l'organització: "S'ha demostrat que és el millor festival del sud d'Europa, tot i que hem errat en el càlcul del públic perquè no tenim una bola de vidre". Per això, a pesar de tot, la impressió al Pallars és favorable pel que fa a la continuïtat del festival. "Ha estat millor que l'any passat i els negocis han anat molt bé", va dir ahir Jordi Boudella, propietari d'un càmping de la zona. "Hem venut més pollastres que mai", va destacar Gemma Palobart, propietària d'una carnisseria a Esterri.

A Sort hi ha hagut moviment. "No allaus de gent, però no ha estat gens malament", va explicar Sílvia, propietària d'una granja del poble. A Rialp, els propietaris d'un supermercat han notat l'efecte Dylan : "Com el primer any no ho ha estat, però Bob Dylan ha atret gent que gasta més, que surt i consumeix als pobles".

L'alcalde d'Espot, Carles Isus, també es va mostrar content amb la mostra i favorable a la seva continuïtat. "Crec que ve prou gent perquè el festival es quedi, encara que sigui reformat".

Per sobre de les decisions econòmiques o logístiques que s'adoptin, 22.000 persones han conviscut durant quatre dies en un exercici de música, tolerància i aire lliure difícil de superar. Un heavy joguinejant en un chill out (cambra de descompressió de les carpes techno ), una adolescent sideral amb tatuatges de purpurina seguint embadocada l'actuació del vell Dylan i una senyora gran del Pallars, ahir, aprofitant la jornada d'accés lliure per deixar-se portar per les melodies de The Corrs, són imatges difícils d'oblidar. Imatges que indiquen, a més, el grau de fusió pacífica entre tribus urbanes propiciades per la festa rockera de la vaca.

El comunicat mèdic del festival, emès pel personal sanitari responsable, en què es recullen gairebé 2.000 incidències, constata "un augment de la gastroenteritis, crisi de tipus asmàtic i de problemes oculars o respiratoris en general". Alhora, reflecteix una "notable disminució dels casos d'intoxicació, tant etílica com psicotròpica", una tendència que explica l'absència d'incidents greus.

Entre les activitats d'aventura paral.leles, la més utilitzada ha estat el benji (salt des d'una grua), amb què s'han atrevit 250 persones. L'atracció estrella, però, ha estat, amb 400 visites, el simulador de tres dimensions. Però res comparable a l'èxit de la zona d'Internet, on van entrar 1.500 persones, cosa que demostra que navegar per la xarxa i assistir al festival no són activitats que estiguin enfrontades.

Un símil ramader pot servir per fer balanç del festival de la vaca: un clamorós mugit a la vall d'Aneu va recordar el benefici que suposa per als pobles seguir nodrint-se cada estiu de les mamelles del Doctor Music, mentre els capatassos, nerviosos davant la reticència del ramat a entrar al tancat, van esbufegar de ràbia, però van acabar acceptant la seva sort. El conte de la lletera va demostrar la seva vigència, tot just quan Dylan va bramar el seu blues ancestral, en un gran concert en què el de Minnesota no va dir ni piu.