Escalarre

El misteri plana sobre la vall: la disminució de 5.000 assistents al festival respecte a les dues primeres edicions no es correspon amb la percepció personal dels implicats del carrer. No només de venedors i veïns d'Escalarre i localitats adjacents --que criden visques pel moviment generat a les caixes registradores-- sinó dels assistents als concerts i llogaters de les zones d'acampada. Ningú parla de punxades ni de crisi.

La impressió dels debutants de La Vaca és que es troben en un macrofestival fumejant i faraònic que mira de tu a tu les xifres amb cinc zeros de Glastonbury. Però, considerant la relativa credibilitat d'aquestes opinions primerenques, tenen més pes els judicis emesos pels veterans reincidents. "Entre els concerts de Raimundos i Ktulu vaig perdre la meva germana petita, la meva nòvia i, el que és més important, els meus col.legues, a causa de la gentada que hi havia; i una cosa encara pitjor: ells s'havien quedat totes les cerveses", brama Floren, un musculós heavy de Montcada i Reixac que considera que aquesta és la millor edició del festival per un únic motiu: "Hi tocava Deep Purple".

Els aquelarres a les tendes de campanya no eren els d'un festival en crisi. Ni les cues. "N'hi ha hagut per comprar bocates, per anar al lavabo i per fer pònting", enumera Mireia, "una fan de Gossos". "¿Què hauria passat si arriben a venir 30.000 persones?". Els caixers han tret fum, i les vores de l'embassament han aixoplugat voluminoses i polsegoses processons de cossos recremats. L'Héctor, un noi cepat amb vestimenta paramilitar, suggereix símils grandiloqüents poc reproduïbles per la seva orientació extraparlamentària, mentre el Jacint, responsable d'elevar la mitjana d'edat dels assistents --confessa que té 49 anys--, recorda Canet Rock amb nostàlgia: "Comparat amb això, allò era un festival de fi de curs".